/Esglesies
Esglesies 2018-03-05T18:26:22+00:00

SANT MARÇAL

L’església de Marratxí depenia de Santa María del Camí desde 1369 fins el 1636, data en que es va separar constituint-s’hi l’església parroquial de Sant Marçal.

L’església de Sant Marçal es començà a construir l’any 1698 per recomanació episcopal. Essent rector Pere Bennasar, es col·locà la primera pedra l’any 1699 i s’acabà la construcció l’any 1714 com assenyalen les inscripcions de la coberta de volta de canó.

L’obra es va encarregar al mestre Lluc Mesquida, nascut a Santa Maria i que provenia d’una família de mestres d’obra. L’església s’emmarca dins l’estil barroc.

Retaule major, dedicat a Sant Marçal: al centre hi trobam la talla de sant Marçal, vestit de pontifical, que data, segons l’Arxiduc Luís Salvador i Antoni Furió, del segle XV. Aquesta imatge recull la llegenda que afirma que Sant Marçal fou el jovenet que portava els cinc pans i dos peixos a la multiplicació de l’evangeli, i que s’han convertit en l’escut de Marratxí. Completen el cos central Sant Joan Baptista i Sant Pere. La iconografia del retaule es completa amb la Immaculada Concepció, de l’àtic.

Direcció: Plaça Pedro de Verí, s/n, Sa Cabaneta.

SANT ALONSO

El creixement demogràfic del Pont d’Inca va fer necessari habilitar el 1889 un oratori provisional a “l’Harinera Balear” (lloc actual de les bodegues Suau) mentre es trobava un lloc per fer-hi una església.. El 22 de juny de 1890, el bisbe Cervera col·locava la primera pedra de l’església, dedicada a sant Alonso Rodríguez, Sta. Catalina Tomàs i al Beat Ramon Llull. El 1904 es beneí el nou temple. L’església va ser obra del famós arquitecte Gaspar Bennàsar.

L’església va ser construïda entre l’any 1890 i l’any 1909. És d’estil neomedievalista amb referències romàniques. Està formada per dues naus. Dins la principal hi ha sis capelles i hi destaquen la de Sant Jaume, dels anys cinquanta i obra de l’escultor pontdinquer Francesc Salvà, i la de la Sang, que té una talla del Crist Crucificat provinent de l’antic oratori de Sant Llatzet. Es creu que la imatge procedia de l’antic gremi dels esparters de Ciutat.

A la façana de la rectoria, de l’any 1947, hi ha dos rellotges de sol amb aquestes inscripcions llatines: “tarde venientibus ossa”, «els ossos són per als qui arriben tard», possiblement de l’escriptor Prudenci, i “sol me vos umbra regit”, «el sol em regeix a mi i a vosaltres us regeix l’ombra», del poeta Horaci.

La parròquia està constituïda per l’església i la rectoria, adossada en un lateral i de factura posterior al temple. Presenta també petits cossos annexos a la capçalera, com la sagristia. La façana principal s’organitza a partir de tres eixos verticals, dels quals en destaca el central, on es concentra la decoració. En aquest trobam la portada, que al primer registre presenta el portal allindanat, amb la llinda decorada amb motius vegetals i un cap d’àngel al centre. S’hi observa un coronament en forma semicircular a manera de timpà, amb decoració molt austera de flors, i a cada costat sengles parells de pilastres amb capitells de decoració geomètrica i floral. Al segon registre, presenta un coronament igual que el primer, decorat amb traceria, i dues arquivoltes. A la façana lateral destaca el campanar, de gran robustesa, que hi té a la seva part inferior el portal lateral de l’església, molt més auster, que el principal.

L’interior és d’una sola nau amb capelles laterals comunicades per arcs de mig punt. Té sis trams i l’absis és atrompetat. La nau central i les naus laterals estan cobertes per volta de canó amb llunetes, on s’obrin les finestres de mig punt. El cor està sostingut per tres arcs rebaixats. L’absis presenta al centre una talla de Sta. Catalina Tomàs, flanquejada per dues pintures, de posterior realització, que representen el Martiri del Beat Ramon Llull i sant Alonso Rodríguez. Tota la composició està capcinada per una pintura que representa la Glòria.

Direcció: Plaça de Santa Catalina Tomàs, 17, Pont d’Inca.

SANT LLÀTZER

Situat a la plaça de l’església d’es Pla de na Tesa.

Les obres, dirigides per l’arquitecte Antoni Sureda, es varen realitzar entre 1858 i 1864. No obstant això, el temple es beneí l’any 1860, quatre anys abans de la finalització de l’església. Va ser l’honorable senyor Vicens Mates Frau, natural de Marratxí, qui va promoure la construcció del temple, a més de ser una de les persones que hi va contribuir amb més doblers. El 1889 s’inicia la construcció del campanar, barreja d’estil neogòtic-clàssic. Ja al s. XXI, el dia 25 d’agost de 1922, es beneí la segona campana.

Té una sola nau formada per vuit capelles laterals amb volta de canó, entre les quals hi destaquen la imatge de la Sang i la pintura de Santa Filomena. Al sòlit, devora l’àbsida, hi ha escrita la data 1859 i la inscripció llatina “ex elemosinis contructa piorum”, que vol dir «construïda amb les almoines dels piadosos». L’escultura de Sant Llàtzer que presideix el temple es obra de l’escultor marratxiner Francesc Salvà.

Tant els elements com la composició de la façana pertanyen al model barroc autòcton del segle XVlll. Aquesta façana principal hi té als escaires dues pilastres decoratives dòriques d’ordre gegant. El portal està cap cimat per una llinda ressortida recolzada sobre dues mènsules i coronada per una creu. A la part superior hi ha una petita rosassa austera. Remata el frontis un frontó amb timpà llis. A la façana lateral hi trobam un portal i dos contraforts. En aquesta façana sobresurt la torre campanar, de base quadrada d’unes sis alçàries capcinada piramidalment. Es tracta d’una façana austera d’un sol llenç, dues pilastres laterals i un frontó de remat . El portal principal i el rosetó són d’estil neobarrocs i el campanar és d’estil neogòtic.

Direcció: Plaça de l’Església, s/n, Pla de na Tesa.

SANT JUNÍPER

Es Figueral és una petita població de poc més d’una dotzena de carrers del municipi de Marratxí, que acull a uns pocs centenars d’habitants. Té una petita capella que pertany a la Parròquia de Sant Marçal.

Direcció: Carrer del Marquès de Mondéjar, s/n, Es Figueral.